|
Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
Em dic David Torres Prats, des que ens vam moure tota la família el 2012, hem viscut primer 2 anys a Munic (Alemanya), després ens vam mudar durant un any a Göteborg (Suècia) i des de llavors vam tornar a 35 kms al nord de Munic on ens hi hem quedat. | Què t'ha portat a viure a fora?
Al voltant del 2011 veia que la crisi i el desencís general amb tot el que passava a Catalunya, complicava el meu futur professional allí i com que ja feia temps que em rondava al cap la idea de veure món i enriquir-me de noves experiències vam decidir a casa d'ampliar les possibilitats de localització laboral.
Al cap de poc temps em va sortir l'oportunitat de treballar a l'estudi avançat de Concept Cars que Audi tenia a Munic ciutat i no ens ho vam pensar dues vegades. Vaig deixar la feina i al cap de dos dies marxàvem amb el cotxe carregat fins dalt cap a l'aventura. | Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres
Recordo com a molt impressionant, veure el mar congelat a l'hivern quan vivíem a Suècia o l'estiu amb nits gairebé inexistents. A Alemanya crec que de les coses que a dia d'avui encara em sorprenen és la tranquil·litat i el respecte per la propietat privada. El fet que la gent deixi les coses de valor sense cuidar i que no les robin em té fascinat, és comú veure l'equipació d'anar en moto sobre d'ella i els propietaris a kms de distància banyant-se en un llac. És quelcom que m'al·lucina. | Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia?
Ara mateix no ho veig possible. Per una banda ens fa gràcia la idea de tornar, sobretot per les nenes i per estar a prop de la família que es fa cada cop més gran, però tinc clar que en l'àmbit professional i de qualitat de vida en general, seria un pas enrere important. Sempre parlem a casa de "quan ens jubilem", però crec que és més per treure'ns la pressió de sobre que un pla ben pensat. | Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment
Per a mi, viure a fora significa creixement i superació personal. És complex el fet de sentir-te vulnerable en un ambient que no és el teu, on la llengua i la cultura et són alienes. Et sents desprotegit de sobte, però el fet de sortir-te'n al final, és una gran satisfacció personal i compensa.
També m'ha fet veure que no tot el que ens imaginàvem de segons quins països és tan bo com semblava ni que nosaltres fem tantes coses malament. Si aprenem a combinar el nostre caràcter amb les coses bones de cultures més "serioses" es forma un còctel formidable. |
|